CASA DE LA VILA

Per l' abril de 1766, el general marquès de la Mina, intendent del Principat de Catalunya, autoritzava el comte Darnius poder edificar una casa per a hostal i carnisseria al costat de la nova carretera Reial -veritable eix de creixement de la població- amb la condició de construir-la de 25 a 30 vares castellanes apartada de la carretera.

mb aquesta edificació es materialitzava el trasllat de l' antic hostal de Picalqués que, fins aleshores, des de l'època medieval, es trobava emplaçat al desaparegut Raval, al costat de l'antiga Via Augusta, la qual amb la construcció de la nova carretera manada construir per Carles III, l' any 1763, començava a entrar en desús. La família Picalqués havia obtingut el privilegi de carnisseria l' any 1387 i el dret d' hostal l'any 1510. Aquestes concessions motivaren, a tot el llarg de dos segles, tota una sèrie de litigis amb el municipi que es resolgueren quan l'any 1799, l'hereva de la família Picalqués, Bernardina Fivaller de Taverner i d' Ardena, marquesa de Villel, comtessa de Darnius i de les Illes va renunciar els privilegis a favor del municipi. L'hostal vuitcentista tenia un aspecte de bon casal; un ample i alt portal d'entrada destacava al mig de la façana amb un pis i unes golfes. La nau espaiosa d'entrada tenia, a una banda, la carnisseria i, a l'altra, l'estable per a animals. S'accedia al primer pis per una ampla escala lateral interior que conduïa a l'espai destinat per a menjador i zona d'esbarjo. En Rafael Cortada, baró de Maldà, va assenyalar, l'any 1794, que era l'hostal millor de tota la carretera reial, des de Barcelona a Madrid. No obstant això, sis anys més tard, l'hostal deixarà de tenir aquesta funció, perdrà, progressivament, la importància que havia assolit i restarà, posteriorment, com una quadra mig abandonada. L'any 1940, l'Ajuntament d'Esplugues va adquirir la propietat per destinar-la a Casa de la Vila i va encarregar la seva rehabilitació i transformació a l'arquitecte municipal, Climent Maynés. L'estructura bàsica és la de l'antic edifici amb la façana de tres tramades, la central més elevada. La coberta és a dues aigües i la distribució de les obertures és simètrica. Les quatre finestres tenen un marc de pedra i lleixa. El balcó, també emmarcat, està coronat amb un frontó semicircular, on hi ha l'escut. La façana està rematada per tres finestretes reunides amb arquets de mig punt. En l'actualitat, en el primer pis, hi ha l'Alcaldia i el Saló de Plens. Els arrambadors ceràmics del vestíbul i de les escales són de 1959. Destacarem, en el primer pis, alguns dibuixos emmarcats de diferents projectes procedents de l'antiga fàbrica de ceràmica artística "Pujol i Baucis". El Saló de Plens, construït l'any 1950, exhibeix dues àmfores - tipus "Alhambra"- procedents, també, de l'esmentada fàbrica. En una de les seves parets, hi ha una pintura de W. Artero, datada l' any 1957. Al costat de l'escala que condueix al segon pis, hi ha una pintura del conegut escenògraf i pintor Oleguer Junyent i Sans (Barcelona, 1876-1956) que reprodueix la figura de Santa Magdalena situada en un paisatge on, en el rerafons, apareix l' església parroquial d'Esplugues que porta el nom d'aquesta santa, patrona del poble d' Esplugues.