FORNS I XEMENEIA DE LA FÀBRICA DE CERÀMICA ARTÍSTICA "PUJOL I BAUSIS" (LA RAJOLETA)

XIX-XX El conjunt d' elements constituït per: els quatre forns de tipus àrab, els dos forns enterrats -descoberts recentment-, els dos forns d'ampolla i la xemeneia , són un valuós testimoni de les vinculacions que la nostra ciutat mantingué històricament amb el fang.

La fàbrica "Pujol i Bausis" constitueix un centre molt important d' obligada referència en el món de la ceràmica artística industrial a Catalunya i, molt especialment, en el període d'auge del corrent modernista. Segons detallen els propis catàlegs de la fàbrica, el seu establiment data de l'any 1850. No obstant això, segons derrers estudis, seus antecedents empresarialses troben en la societat fundada l'any 1858, pels dos socis anomenats Marius Jourdan Bourrell i Joan Terrada Cornet, naturals del sud de França. La fàbrica els havia costat 58.448 rals i tenia una extensió de mitja mujada que abraçava des de l'actual carrer de l'Església fins a la Riereta. No serà fins l'any 1876 quan Jaume Pujol i Bausis, després de diferents etapes empresarials i dos anys després d'haver compartit la societat amb Miquel Carbonell, instaura amb el seu nom un dels centres productors de ceràmica industrual més emblemàtics del país. A finals del segle XIX, el negoci passa a mans de Pau Pujol Vila, moments que coincidiran amb l'època d'or de la fàbrica i amb el període de màxim esplendor del modernisme català. Arquitectes com Gaudí, Rigalt, Gallissà, Puig i Cadafalch, Domènech i Montaner, Font i Gumà, Bassegoda, Laribal... nodreixen les seves obres arquitectòniques dels elements ceràmics elaborats a Pujol i Bausis. Bona part d'aquests arquitectes, fins i tot, fan projectes ceràmics per encàrrec de la pròpia fàbrica. Una ullada al prestigiós mostrari d'arrambadors de la fàbrica així ens ho confirma... Els llibres de la fàbrica demostren l'extensió de la seva producció, car queden reflectides les importants exportacions de ceràmiques realitzades arreu d'Espanya, Sudamèrica i Nord d'Àfrica. La fàbrica comptà amb directors artístics de gran relleu com: Joan B. Alós i París -pare, d'una altra excepcional ceramista lligada a la població d' Esplugues, Angelina Alós i Tormo- i Francesc Quer i Selves . De la mà d'en Quer, també, treballà el polifacètic artista i teòric Josep Aragay, qui va rebre l'encàrrec de la font del Portal de l'Àngel que es revestí amb rajoles cuites en els forns de la fàbrica d'Esplugues. Pujol i Bausis amb la seva última denominació "Industrial Cerámica Vallvé, S.A." va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la ceràmica industrial al nostre país. En l'actualitat, Pujol i Bausis és un projecte de patrimoni cultural de reconversió de les estructures existents en un nou espai museístic dedicat a la ceràmica i a l'arqueologia industrial. Des de l'abril de l'any 2001, s'organitzen a la "Rajoleta" visites guiades tots els diumenges.